TESINA


ANTECEDENTS I JUSTIFICACIÓ
En la atenció primària es habitual estudiar  el dolor de l’espatlla  mitjançant una prova complementaria. El examen clínic , per ser específic, es poc freqüent que es realitzi en aquest context, per el que el diagnòstic es basa mes en el estudi anatòmic (ecografia, radiografia, ressonància) que en el examen clínic. La major part dels dolors de l’espatlla tenen un trastorn dels tendons del manegot com a base anatòmica del procés. Per aquest motiu el estudi ecogràfic es el mes utilitzat en el procés del “Dolor d’espatlla”.

JUSTIFICACIÓ DEL INTERÈS CIENTÍFIC DE L’ESTUDI
La hipòtesis del  treball es que fer un examen clínic simple pot se suficient per diagnosticar lesions evolucionades del manegot rotador a l’espatlla

No existeix cap estudi comparatiu entre el signe clínic  i la prova complementaria que es realitza en el nostre servei en els darrers 10 anys.

El treball consisteix en valora la possibilitat de optimitzar els recursos en favor del examen clínic.

HIPÒTESI
La utilització de la ecografia no varia el diagnòstic de ruptura del manegot respecte a la exploració física
L’examen clínic positiu d’una ruptura del manegot dels rotadors fa innecessària la ecografia per diagnòstic del mateix. Per la valoració de les ruptures del manegot  rotador considerem que és suficient l’examen clínic, qüestionant la prova complementaria en tots el casos.

APLICABILITAT DE L’ESTUDI
Metodologia
Tots el membres del equip que intervenen en l’estudi en la realització del test del test de Jobe  reberen  una formació prèvia en aquests test de Jobe per als metges i/o personal sanitari que col·laboren en aquest estudi. Els resultats seran aplicables a tots el pacients amb procés tendinós de l’espatlla dos  dies  setmana (Dilluns i dimecres) amb aproximadament 20 malalts diaris ( El cost de l'ecografia d'espatlla és de aproximadament 67 €.)
OBJECTIUS
Principal:
L’objectiu d’aquest treball és valorar la fiabilitat del signe clínic de ruptura enfront de les proves complementaries de l’ecografia tant si aquesta es realitza en la consulta externa del traumatòleg com si es realitza en el servei de radiologia corresponent 

MATERIAL I MÈTODES
Població d’estudi: 
Pacients que venen a practicar-ne una ecografia per a valoració de un procés tendinós de l’espatlla, remesos a radiologia des de múltiples llocs ( Metge de capçalera, Traumatòleg de la primària ,  Servei de COT del HS ) 
Inclusió:
Malalts de més de 50 anys d’edat que presentin espatlla dolorosa crònica i més d’un any d’evolució sense una limitació passiva de la rotació externa de la mateixa.

Exclusió:
Malalts amb restricció de la rotació externa passiva de l’espatlla i o un trastorn cognitiu greu que impedeixi el seu examen clínic

Criteris diagnòstics:
Clínic (signe de Jobe ; 2; 3)
Valors ( Negatiu / Positiu )
Radiològic (ecografia)
Valors ( Negatiu / Positiu )


Procediments a utilitzar: Recollida de dades per un costat de l’estudi clínic i per un altre de l’informe radiològic ( que s’emet habitualment en aquest tipus de examen)

Objectius:
Clínic: Presència d’un signe de Jobe positiu (impossibilitat de elevar el braç estirat en rotació interna ( dit polze dirigit a terra)  en el pla de l’escàpula i 60º de abducció, contra la resistència del examinador col·locant davant del pacient ).
Radiològic: Ecografia sistemàtica (segons protocol del servei de radiologia del HS) avaluant la ruptura complerta o no del tendó del supraespinós.

Avaluació de la resposta: 
Valorar la coincidència d’examen clínic  i ecografia en tots els pacients, per grups de edat.

Anàlisi estadística  
Caracterització  de la prova diagnòstica: Es calcularà la estimació puntual i el interval de confiança del 95% de la especificitat  de la sensibilitat i dels valors predictius global, positiu i negatiu. Es calcularà també la taxa dels falsos positius i de falsos negatius i la raó de versemblances  positiva i negativa.

Estudi de la concordança: Es calcularà el índex de acord global, en el positiu i el negatiu .Es donarà la estimació puntual i el interval de confiança del 95% del índex de concordança Kappa. El índex Kappa es valorarà segons la classificació de Landis i Koch i es considerarà que les probes son intercanviables si la concordança es molt bona (κ > 0.85).

Mida de la mostra
 Per rebutjar la hipòtesi nul·la que afirma que l’índex Kappa és superior a 0,75 i adoptar la hipòtesi alternativa segons la qual l’índex Kappa és superior a 0,85, en una prova unilateral, amb un error de tipus 1 del 95% una potència del 80% i en el cas que en les dues proves diagnòstiques s’observi un 50% de malalts , cal incloure en l’estudi 203 malalts.

Avaluació intermitja
Un comitè, independent dels investigadors, realitzarà una avaluació intermitja quan s'hagi examinat el 50% de la mostra prevista (102 persones). Els resultats d'aquesta anàlisi només s'han de comunicar als investigadors davant la constatació de manca d'acord entre proves diagnòstiques (κ <0,70) o un pobre rendiment de la prova de Henzel (sensibilitat i especificitat inferiors al 70%). En aquest cas, s'ha de suspendre l'assaig. En cas contrari, els investigadors seguiran encegats a l'avaluació intermitja i l'assaig continuarà amb normalitat

Durada de l’estudi: 
La durada del estudi será aproximadament de entre 4 i 6 mesos

Full recollida de dades
Full recollida grafics

Bibiografía

1.The value of clinical tests in acute full-thickness tears of the supraspinatus tendon: does a subacromial lidocaine injection help in the clinical diagnosis? A prospective study.Bak K, Sørensen AK, Jørgensen U, Nygaard M, Krarup AL, Thune C, Sloth C, Pedersen ST.Arthroscopy. 2010 Jun;26(6):734-42. Epub 2010 Apr 24.PubMed [citation]PMID: 20511030.

2.The lateral Jobe test: A more reliable method of diagnosing rotator cuff tears. Gillooly JJ, Chidambaram R, Mok D.Int J Shoulder Surg. 2010 Apr;4(2):41-3. PubMed [citation] PMID: 21072147 PMCID:PMC2966749.

3.Shoulder impingement syndrome: correlations between clinical tests and ultrasonographic findings. Fodor D, Poanta L, Felea I, Rednic S, Bolosiu H. Ortop Traumatol Rehabil. 2009 Mar-Apr;11(2):120-6.PubMed [citation] PMID:19502669.

4.Contribution of clinical tests to the diagnosis of rotator cuff disease: a systematic literature review.Beaudreuil J, Nizard R, Thomas T, Peyre M, Liotard JP, Boileau P, Marc T, Dromard C, Steyer E, Bardin T, Orcel P, Walch G.Joint Bone Spine. 2009 Jan;76(1):15-9. Epub 2008 Dec 6. Review.PubMed [citation]PMID: 19059801.

5.Ultrasonographic findings of painful shoulders and correlation between physical examination and ultrasonographic rotator cuff tear. Kim HA, Kim SH, Seo YI. Mod Rheumatol. 2007;17(3):213-9. Epub 2007 Jun 20. PubMed [citation] PMID:17564776.

6.Diagnostic accuracy of clinical tests for the different degrees of subacromial impingement syndrome. Park HB, Yokota A, Gill HS, El Rassi G, McFarland EG. J Bone Joint Surg Am. 2005 Jul;87(7):1446-55. PubMed [citation] PMID:15995110

7.Accuracy of office-based ultrasonography of the shoulder for the diagnosis of rotator cuff tears.Iannotti JP, Ciccone J, Buss DD, Visotsky JL, Mascha E, Cotman K, Rawool NM.J Bone Joint Surg Am. 2005 Jun;87(6):1305-11. PubMed [citation] PMID:15930541

8.Detection and quantification of rotator cuff tears. Comparison of ultrasonographic, magnetic resonance imaging, and arthroscopic findings in seventy-one consecutive cases.Teefey SA, Rubin DA, Middleton WD, Hildebolt CF, Leibold RA, Yamaguchi K. J Bone Joint Surg Am. 2004 Apr;86-A(4):708-16. PubMed [citation] PMID: 15069134

9.Validity of the supraspinatus test as a single clinical test in diagnosing patients with rotator cuff pathology. Holtby R, Razmjou H. J Orthop Sports Phys Ther. 2004 Apr;34(4):194-200. PubMed [citation] PMID: 15128189

10.Diagnosis of rotator cuff tears.Murrell GA, Walton JR.Lancet. 2001 Mar 10;357(9258):769-70. Erratum in: Lancet 2001 May 5;357(9266):1452. PubMed [citation] PMID: 11253973

11.The incidence of full thickness rotator cuff tears in a large cadaveric population. Lehman C, Cuomo F, Kummer FJ, Zuckerman JD. Bull Hosp Jt Dis. 1995;54(1):30-1. PubMed [citation] PMID:8541777 
Subscriure's a: Missatges (Atom)