27 de nov. 2019

JBJS VIDEO

M'ha encantat que sortisim en els papers i que ara hagin fet aquest video...
Reconec que varem ser pioners en canviar el metode de reducció que sempre s'havia fet servir per el metode de Milch despres les noves fornades varen  dir-ne Spasso i ara aixo es un pas mes i molt interessant en el tractament agut de la luxació de l'espatlla. Qui esta de guardia sap be que representen aquestes eines.




Des de aqui el meu reconeixement al Fran Marcano pare de la idea concreta de la recerca.

16 de jul. 2019

Guía de glena Taulí

Voldria que quedes clar que es una idea, una declaració de intencions subjecte a totes les variacions i aportacions, que permeti fer una reflexió del que "feu " per millorar. Us la he pasada i fins i tot he fet una proposta-esborrany de fulla de recollida de dades. 
La Dra Jornet m'ha fet entendre que no te cache per fer un treball "serio" per els items de recerca  en tendencia actual pero jo segueixo pensant que el mes valuos que te aquesta proposta lluny de ser o no "publicable al 100%" es lo que podreu aprendre del que feu.
Fins ara no hi ha ningu que vulgui liderar el tema i NO em pertoca a mi liderar-lo. Puc ajudar pero no obligar a fer res a ningu. El deixo aqui al blog.

Jordi Huguet
2019


Proposta de treball  "Guía de glena Taulí."

Objectiu.
Comprobar la influencia de utilizar una guía externa personalitzada en la exactitud de colocacio en la INCLINACIO de la metaglena de les prótesis inverses d’espatlla.

Introducció.
La colocacio de la metaglena en la fossa glenoidea de una protesi total inversa en una inclinacio superior es causa de problemes d’aluixament mecanics d’aquest component . Al contrari millora la funcio ( mobilitat) i disminueix la presencia de alteracions en la fixació mecánica . La base teórica utilitzada fins ara diu que la metaglena te d’anar colocada en la part inferior de la glena , amb un angle de 10o inferior del eix 3D de la mateixa. Els mètodes per la seva colocacio son analógics ( guies que orienten al cirurgià d’una forma manual) per lo que la situacio de la metaglena pot ser molt diferent a la desitjada o planificada.
Ens preguntem si la utilitzacio d’una guía personalitzada i impressa en 3D millora l’exactitud de la seva colocacio disminuint aixi la possibilitat d’una inclinacio superior.

Els treballs consultats ens indiquen que el angle ( beta) en el que es basa l’eix de colocacio de la metaglena varia segons la curvatura de la cavitat glenoidea per lo que s’ha definit el angle RSA ( reverse shoulder angle) que contempla aquesta usura glenoidea i indica el angle exacte a corregir per colocar la metaglena paralela al eix de Friedman. Tanmateix tambe ens indiquen que una imatge en 2 D ( RX) pot avaluar aquests angles d’una forma eficient.
Material i metode
Per tal de avaluar la utilitat ens proposem fer un estudi comparatiu entre l’us de la guía i no utilizar-la lo que comportara un protocol de estudi tipificat de les protesi total inverses:
1.- Valoració retrospectiva de les pròtesis inverses colocades SENSE guía en motiu d’una artropatía degenerativa primaria o secundària de l’espatlla.

a) Valorant en RX o TC preoperatòri el angle RSA
b) Comparant-lo a l’angle RSA un cop colocada la metaglena despres de ser intervingut el pacient.
c) Avaluar la funcio de l’espatlla ( constant , ssv, dash...etc) i relacionar-lo amb el angle RSA

2.- Estudi prospectiu de les pròtesis inverses colocades AMB guía per motiu d’una artropatía degenerativa primaria o secundària de l’espatlla.
a) Valorant el TC preoperatòri el angle RSA i
b) Comparant-lo a l’angle RSA un cop colocada la metaglena despres de ser intervingut el pacient amb la guía 3D.
c) Avaluar la funcio de l’espatlla ( constant , ssv, dash...etc) i relacionar-lo amb el angle RSA

3.- comparar els resultats de angle de colocacio del primer estudi amb els del segon 4.- relacionar exactitud angle colocacio i funcio final


Bibliografía
Improved accuracy of computer assisted glenoid implantation in total shoulder
arthroplasty: An in-vitro randomized controlled trial
Duong Nguyen, Louis M. Ferreira, James R. Brownhill, Graham J.W. King, Darren S. Drosdowech, Kenneth J. Faber, James A. JohnsonJournal of Shoulder and Elbow Surgery, Vol. 18, Issue 6, p907–914Published online: June 1, 2009
La navegació assistida per ordinador provoca una col·locació de components glenoide més precisa en relació amb les tècniques tradicionals.
Reliability analysis of glenoid component inclination measurements on
postoperative radiographs and computed tomography–based 3D models in total and
reversed shoulder arthroplasty patients
Annemieke Van Haver, Steven Heylen, Kristien Vuylsteke, Geert Declercq, Olivier Verborgt Journal of Shoulder and Elbow Surgery, Vol. 25, Issue 4, p632–640
Published online: December 1, 2015

En aquesta anàlisi 2D i 3D, l'angle beta va demostrar una bona correlació interobservador tant en radiografies com en models 3D, i els mesuraments radiogràfics estaven d'acord amb les mesures 3D. Els metges i els investigadors han de tenir present que, però, els errors de mesura de 10 poden ocórrer en una minoria de casos
The reverse shoulder arthroplasty angle: a new measurement of glenoid inclination
for reverse shoulder arthroplasty
Pascal Boileau, Marc-Olivier Gauci, Eric R. Wagner, Gilles Clowez, Jean Chaoui, Mikaël Chelli, Gilles Walch Journal of Shoulder and Elbow Surgery Published online: March 29, 2019
No es pot utilitzar el mateix angle per mesurar la inclinació glenoïdal en pròtesi anatòmica i inversa. L’angle TSA (o b) subestima l’orientació superior de la placa base inversa en RSA. L'angle RSA (20o - 5o) ha de ser corregit per aconseguir una inclinació neutra de la placa de base (angle RSA = 0). Els cirurgians han de ser conscients que els glenoides E1 (amb erosió central) corren el risc de la inclinació superior de la placa base si no es corregeix l'angle RSA.
Accuracy of patient-specific guided glenoid baseplate positioning for reverse
shoulder arthroplasty
Jonathan C. Levy, Nathan G. Everding, Mark A. Frankle, Louis J. Keppler Journal of Shoulder and Elbow Surgery, October 2014 Vol. 23, Issue 10, p1563–1567
La utilització de guies de placa base glenoide específiques per al pacient és molt precisa per reproduir un pla preoperatori tridimensional virtual. Aquesta tècnica proporciona la precisió observada mitjançant la navegació computeritzada sense necessitat de capes quirúrgiques addicionals ni problemes tècnics.
Comparison of patient-specific instruments with standard surgical instruments in
determining glenoid component position: a randomized prospective clinical trial.
Hendel MD1, Bryan JA, Barsoum WK, Rodriguez EJ, Brems JJ, Evans PJ, Iannotti JP. J Bone Joint Surg Am. 2012 Dec 5;94(23):2167-75. doi: 10.2106/JBJS.K.01209.
En conclusió, aquest estudi va demostrar que l’ús de programes de planificació preoperatòria i la instrumentació específica del pacient no només és factible, sinó que també afegeix precisió a la col·locació de components glenoïdals. La precisió de la nova tecnologia depèn de l’imatge, del cirurgià i de la patologia associada.
Is a generic targeting guide useful for glenoid component placement in shoulder
arthroplasty?
Mulligan RP1, Azar FM1, Throckmorton TW2. J Shoulder Elbow Surg. 2016 Apr;25(4):e90-5. doi: 10.1016/j.jse.2015.09.006. Epub 2015 Dec 2.
No es va observar cap diferència significativa en la precisió dels components entre les dues tècniques. La SD més estricta del grup d'orientació, encara que no sigui estadísticament significativa, suggereix una menor ubicació glenoidea en els extrems de la versió. Es va observar una corba d’aprenentatge amb la guia d’orientació, amb una precisió significativament millorada en pacients posteriors.

Complements
https://drive.google.com/open?id=11z-kekqj-N_mt9AHgy6WjZkbK2HAT1n0
https://drive.google.com/open?id=1uE7C61kpLHkSUHfMYEtel2CsfP6I_Ylb


(Per lo de la propietat intelectual)
Aquest tema el vaig iniciar formalment el març del 2018.

QUE HEM APRES DE LA CIRURGIA D'ESPATLLA

Gilles Walch contesta aquesta pregunta que fa la revista jses amb topics que son els que jo creia meus. M'en alegro molt de coincidir tot i la meva modesta inplicacio en la patologia de l'espatlla...

Quan vaig tornar d'una beca de viatge als Estats Units el 1983, després de visitar Charles Rockwood i Frank Jobe, vaig entendre que la cirurgia de l'espatlla era al començament de la seva vida i que un papa anomenat Dr. Neer ja coneixia molt més que tots els altres. Vaig ser nomenat "professor assistent" al departament de cirurgia ortopèdica dirigit pel professor Henri Dejour, el successor d'Albert Trillat. En el seu departament, la regla i la filosofia eren aprendre dels nostres pacients i dels nostres fracassos. 
Cada tres anys es va organitzar una reunió per analitzar els resultats del que s'havia fet al departament. Es van demanar centenars de pacients i es va poder avaluar els resultats dels tractaments que vam fer. Va ser realment el desencadenant: increïble el que podem aprendre escoltant els nostres pacients, analitzant els tractaments que van rebre, tant els èxits com els fracassos.

El següent pas va ser informar i publicar els resultats de manera honesta de manera científica i en anglès. Com informar? Ser forçat a anotar les valoracions objectives i subjectives del seu tractament dels pacients significa analitzar acuradament les situacions, les tècniques, la selecció dels pacients, etc.
(esta elogiant les reflexions retrospectives propies del grup de treball no tant la metodologia. Al meu entendre la metodologia es una necessitat pero "NO" una prioritat... com ha passat en el meu servei.)

"Abans de canviar qualsevol cosa en la vostra pràctica, heu de fer una avaluació acurada del que vau fer": si funcionava (és a dir, un 90% de bons resultats, una baixa taxa de complicació), no hi ha cap raó per canviar fins i tot si la moda està canviant cada any. De tota manera, mai no aconseguiràs 100% bons resultats.
Aquesta va ser la filosofia amb la qual vaig créixer a la cirurgia ortopèdica. Si el tractament no coincideix amb les expectatives del pacient, haureu primer de comprendre : la selecció dels pacients? Procediment? Procediment quirúrgic? Curs postoperatori? I llavors se es pot permetre canviar.

Aquesta ha estat la pauta de la meva carrera professional a l'espatlla: aprendre dels pacients, aprendre dels nostres errors, falles i compartir amb els altres. Avançar com a grup sempre és més fort que seguir endavant sol.

Així és com vaig explorar i descobrir progressivament tots els passos de la cirurgia de l'espatlla. Les lliçons apreses aquí no són només opinions, és realment el que vaig aprendre de l’experiència de tractar els pacients, fer-ne un seguiment una i altra vegada durant la meva carrera (i encara ara), i analitzar fallades i complicacions.
(si doneu l'alta als pacients solament per satisfer als gestors sanitaris i tenir menys cua d'espera no aprendreu res)

Inestabilitat anterior
• No talleu els subscapularis; és la principal causa de rigidesa en la rotació externa i la durada de la recuperació.
• Mai operar amb subluxacions voluntàries o reproduïbles; probablement, els pacients encara podran reproduir la seva inestabilitat després de la cirurgia.
• Abordar la veritable inestabilitat, no la laxitud constitucional que es repeteix.
• Els procediments artroscòpics de teixits tous en inestabilitat recurrent no són tan eficients com un procediment de Latarjet.
• La tècnica quirúrgica del procediment de Latarjet obert és difícil i ha de seguir-se amb molta precisió per evitar complicacions o fallades.
• El procediment de Latarjet no és una "panacea universal" i no pot tractar tots els casos d'inestabilitat o laxituds anteriors.
• Hi ha diverses contraindicacions per dur a terme el procediment de Latarjet (edat, voluntaris, convulsions, afecció posterosuperior i molt més).

Inestabilitat posterior
• Això és rar i sovint es confon amb laxitud constitucional posterior. Aixecar el braç crea sempre una subluxació posterior del cap humeral sense cap símptoma, especialment en pacients amb hiperlaxitut. La forta "maniobra de reducció" feta com a broma per alguns pacients no és una veritable patologia de l'espatlla. 
(10 anys despres es una broma pesada per que les lesions que provoquen son molt dificil de tractar)
• Van tant be els procediments de teixits tous artroscòpics com procediments ossis.
• Les luxacions posteriors bloquejades són una entitat totalment diferent de la inestabilitat recurrent. Sovint no necessiten estabilitzacions posteriors després d'una reducció oberta de la dislocació mitjançant un abordatje deltopectoral.

Les ruptures del manegot
Els procediments artroscòpics funcionen millor que els procediments oberts.
( molt be!!...)
• La selecció del pacient i la rehabilitació postoperatòria són crucials per evitar la rigidesa, la complexa síndrome de dolor regional i la discapacitat permanent.
• La infiltració de greixos muscular és el millor predictor del resultat funcional i no és reversible.
( un concepte a saber explicar als pacients...)

• El cap llarg del bíceps és el generador de dolor més freqüent abans o després de la reparació del manguito.
•La tenotomia o la tenodesis del cap llarg del bíceps de  no és perjudicial i és molt eficaç per alleujar el dolor.
El tractament del dolor no s'ha de confondre amb el tractament de la debilitat/ mobilitat (elevació cap endavant, rotació externa).
( el pacient ha d'entendre molt be aixo abans de operar-se...)

La transferència dorsal de Latissimus no és un procediment eficaç per abordar la infiltració de greixos completa dels músculs de l’infraspin. Aquest procediment no permet la recuperació de la força d’elevació.
( "algu ho tenia de dir"que algunes filigranes quirurgiques son un orgull per al cirurgià i un patiment per al pacient)

Artroplàstia anatòmica de l'espatlla
• L'artroplàstia total de l'espatlla anatòmica és una bona operació per a l'alleujament del dolor, la restauració de la funció i el rang de moviment.
• Els components estan dissenyats per a la conservació dels ossos, tant en els costats glenoïdals com humerals.
• El ciment no és necessari per aconseguir una bona estabilitat de la tija humeral i és nociu en casos de revisió.
( nosaltres ho hem apres a garrotades...)
• L'estabilitat metafisaria dels components humerals funciona millor que l'estabilitat diafisiària.
• Els glenoides amb suport de metall no funcionen a causa del desgast accelerat del polietilè.
La tecnologia d'imatge tridimensional promoguda per Joe Iannotti és una veritable “revolució americana” per millorar el nivell de cura i resultats.
( planing i 3D o 3D i planing...)
• La reparació subscapularis s'ha de protegir com una "reparació del manguito" postoperatòriament per garantir una curació adequada.
• Les pròtesis anatòmiques no funcionen molt bé en fractures si la tuberositat major no es cicatritza. Es prefereixen altres opcions en casos de mala qualitat òssia i en una tuberositat més gran com un full de  paper.
• En l'artritis postraumàtica o en seqüeles de fractures amb malenconiàries no agrupades o greus de la major tuberositat, l'artroplàstia total de l'espatlla anatòmica no funciona bé i s'hauria d'evitar.
• La taxa d’insuficiència del maneguet de rotador secundari i la migració cap amunt del cap humeral en l’artritis reumatoide és una demostració poderosa que l’artroplàstia total de l’espatlla anatòmica no és una bona opció per tractar aquesta entitat.
( la AR sembla una tumoracio que recidiva localment ...)

La subluxació posterior estàtica del cap humeral a la oartrosi primària glenohumeral tendeix a repetir-se a mig termini i condueix a una relaxació glenoidea accelerada.
• L’edat no és una contraindicació per implantar una artroplàstia d’espatlla total anatòmica. Si no hi ha infiltració greix severa, els resultats són freqüentment millors que els de les pròtesis inverses.

Artroplàstia d’espatlla inversa
• La pròtesi de Grammont totalment medial funciona molt bé per alleujar el dolor i restaurar la funció.
• La pròtesi d’estil Grammont sovint condueix a un entallat (contacte entre polietilè i pilar escapular durant l’extensió i la rotació externa al costat) i no permet la restauració de la rotació interna completa.
Una pròtesi inversa, sigui quin sigui el disseny, i sigui quin sigui el tipus de transferència del tendó associat, no permet la restauració de la rotació externa activa quan han desaparegut els infraspinats i els teres menors.
( els transfers sobre la teoria be, a la practica ja veieu...)

• La principal causa de luxacions postoperatòries és la de no allargar adequadament el costat humeral.
• La taxa de complicació després de la revisió de l'artroplàstia inversa és 3 vegades superior a la que es produeix després de la inversió primària.
( s'ha de saber explixar als pacients)

La lateralització i la inferiorització glenoïdals, així com un angle de 135 graus de coll, promoguts inicialment per Mark Frankle, són les millors opcions per millorar el moviment lliure de límits, per limitar les osques i no són perjudicials per a la longevitat a llarg termini.

L'estabilitat metafisaria de l'implant humeral és una opció millor que l'estabilitat diafisiària i és capaç de proporcionar una supervivència satisfactòria a llarg termini.

• Tot i que la lateralització glenoidea és necessària per aconseguir bons resultats, la lateralització humeral no és necessària per aconseguir un bon resultat, sinó que ajuda a preservar les tuberositats i permet una fàcil convertibilitat. Els cirurgians i els pacients se sotmeten i sofreixen una lateralització humeral més que aprofitar-la. La lateralització humeral no pot substituir ni reemplaçar la lateralització glenoidea.
( s'ha de tendir a lateralitzar la glena)


Innovació i reflexions generals sobre cirurgia de l'espatlla
• La innovació és una meravellosa oportunitat per millorar els resultats dels nostres pacients.
• La innovació no s’ha de proposar sense un fort coneixement de les experiències passades: "no es construeix res sòlid sense un coneixement profund del passat".
• Les males experiències després de la innovació són tan importants com les bones experiències. S'han de presentar i publicar per evitar la seva reproducció en el futur.
(al pelo amb la tendencia actual de que la metodologia es "the best or... the only one" a l'hora de fer una publicació . Lo millor es aprendre i un treball molt ben fet  metodologicament pot que no ensenyi res. 
"In extremis moltes vegades te mes valor lo que s'apren que com"( Huguet *)

• Les innovacions poden ser perilloses per als pacients. No s’han de proposar sense una anàlisi llarga i reflexiva, una pluja d’interrogació i estudis clínics sòlids i honestos.
Els estudis biomecànics són per a innovacions a mesura que les enquestes d'opinió són a la política; simplement donen una tendència i no sempre diuen la veritat.

2 de jul. 2019

SLAP + 40a

Surgical treatment of symptomatic superior labrum anterior-posterior tears in patients older than 40 years: a systematic review.
Erickson J

CONCLUSION:
While studies show that good outcomes can be obtained with SLAP repair in an older cohort of patients, age older than 40years and workers' compensation status are independent risk factors for increased surgical complications. The cumulative evidence supports labral debridement or biceps tenotomy over labral repair when an associated rotator cuff injury is present.

21 de juny 2019

Tendon Repair Is Superior to Physiotherapy


At a 10-Year Follow-up, Tendon Repair Is Superior to Physiotherapy in the Treatmentof Small and Medium-Sized Rotator Cuff Tears
Moosmayer, Stefan MD, PhD; et alt.

Departments of Orthopaedic Surgery (S.M.), Physiotherapy (G.L., U.S.S., B.H., and I.C.S.), and Occupational Therapy (T.H.), Martina Hansen’s Hospital, Sandvika, Norway

JBJS: June 19, 2019 - Volume 101 - Issue 12 - p 1050-1060
doi: 10.2106/JBJS.18.01373

"apa prenem nota i comencem a mirar les ruptures del manegot diferentment..."

Background: Tendon repair and physiotherapy are frequently used treatment methods for small and medium-sized rotator cuff tears. In 2 previous publications of the 1 and 5-year results of this study, we reported significant but small between-group differences in favor of tendon repair. Long-term results are needed to assess whether the results in both groups remain stable over time.
Methods: In this study, 103 patients with a rotator cuff tear not exceeding 3 cm were randomly assigned to primary tendon repair or physiotherapy with optional secondary repair. Blinded follow-up was performed after 6 months and 1, 2, 5, and 10 years. Outcome measures included the Constant score; the self-report section of the American Shoulder and Elbow Surgeons score; the measurement of shoulder pain, motion, and strength; and patient satisfaction. Magnetic resonance imaging (MRI) was performed on surgically treated shoulders after 1 year, and ultrasound was performed on all shoulders after 5 and 10 years. The main analysis was by 1-way analysis of covariance and by intention to treat.
Results: Ninety-one of 103 patients attended the last follow-up. After 10 years, the results were better for primary tendon repair, by 9.6 points on the Constant score (p = 0.002), 15.7 points on the American Shoulder and Elbow Surgeons score (p < 0.001), 1.8 cm on a 10-cm visual analog scale for pain (p < 0.001), 19.6° for pain-free abduction (p = 0.007), and 14.3° for pain-free flexion (p = 0.01). Fourteen patients had crossed over from physiotherapy to secondary surgery and had an outcome on the Constant score that was 10.0 points inferior compared with that of the primary tendon repair group (p = 0.03).
Conclusions: At 10 years, the differences in outcome between primary tendon repair and physiotherapy for small and medium-sized rotator cuff tears had increased, with better results for primary tendon repair.
Level of Evidence: Therapeutic Level I. See Instructions for Authors for a complete description of levels of evidence

5 de juny 2019

Superior Capsular Reconstruction for Massive Rotator Cuff Tears
A Critical Analysis Review
Galvin, Joseph W., DO1; Kenney, Raymond, MD2; Curry, Emily J., BA3; Parada, Stephen A., MD4; Eichinger, Josef K., MD5; Voloshin, Ilya, MD2; Li, Xinning, MD3
JBJS Reviews: June 04, 2019 - Volume Latest Articles - Issue - p
doi: 10.2106/JBJS.RVW.18.00072

Es actualment un tema controvertit...quan no es tenen mes recursos en ruptures massives. Com tot la indicacio es la clau.
Joves
Massiva ( 2 tendons + 5 cm)
cap signe de artropatia glenohumeral ( cal RM)
Preferible empelt de fascia lata de 8cm de 3mm de gruix.

Al meu criteri, com be diuen esta per veure que resulta mes una protesi o aixó i despres la pròtesi. En fi veurem...

A massive rotator cuff tear is defined as a tear involving >2 tendons or >5 cm of retraction.
Superior capsular reconstruction is done with either a folded fascia lata autograft (6 to 8 mm in thickness) or acellular dermal allograft (3 to 4 mm in thickness). The graft is secured arthroscopically with anchors on the superior glenoid rim and multiple anchors on the humeral head with use of a transosseous-equivalent repair technique.
Superior capsular reconstruction is indicated for younger patients with massive and irreparable rotator cuff tears involving the supraspinatus and infraspinatus with minimal arthritis, intact subscapularis, and a functional deltoid. Contraindications include bone defects, stiffness, and moderate to severe arthropathy.
Arthroscopic superior capsular reconstruction with fascia lata autograft or humeral dermal allograft is a surgical option, with multiple studies showing statistically significant improvement in short-term outcomes for both pain and function among younger patients with massive irreparable rotator cuff tears. The long-term clinical effectiveness and value have yet to be determined.
Biomechanical data suggest improved restoration of superior glenohumeral stability with decreased subacromial contact pressures in association with the use of the 8-mm fascia lata graft as compared with the 4-mm acellular humeral dermal allograft. In addition, fascia lata graft has shown less elongation and thinning than humeral dermal graft.
Either fascia lata autograft or humeral dermal allograft may be used clinically for arthroscopic superior capsular reconstruction; however, a graft thickness of at least 3 mm is recommended to decrease the risk of radiographic and clinical failure.
No comprehensive quality-of-life or cost-comparison analyses are available to compare superior capsular reconstruction, reverse total shoulder arthroplasty (rTSA), tendon transfer, and partial rotator cuff repair for the treatment of massive irreparable rotator cuff tears. However, the potential higher cost of superior capsular reconstruction and the lack of long-term clinical outcomes or revision data suggest that either an attempt at repair or primary arthroplasty may be more cost-effective than superior capsular reconstruction.
Long-term outcome data are essential to determine the role of superior capsular reconstruction for young patients with massive irreparable rotator cuff tears.
Superior capsular reconstruction using fascia lata autograft may provide a different biomechanical and biological healing environment compared to acellular dermal allograft. Thus, the clinical outcome data between the 2 graft methods should not be generalized

5 de maig 2019

Reparacio RTC i atrofia

Article interessant per el resum a 2019 del tema i el recull bibliogràfic que presenta. 
Resultat i atrofia van de la ma 
.JBJS Reviews
Efficacy of Imaging Modalities Assessing Fatty Infiltration in Rotator Cuff Tears. (Troy N. Tenbrunsel, BS).  
DOI :10.2106/JBJS.RVW.18.00042
Open article PDF Download

23 de març 2019

Mes KINECT

Mes de les eines de estudi del moviment ( kinect) aplicades a la patologia de l'espatlla


Validity and Reliability of Upper Limb Functional Assessment Using the Microsoft Kinect V2 Sensor  Significance. Kinect V2 has great potential as a low-cost, easy implemented device for assessing upper limb angular waveforms when performing functional tasks. The system is suitable for assessing relative within-person change in upper limb motions over time, such as disease progression or improvement due to intervention.

Importància. Kinect V2 té un gran potencial com a dispositiu de baix cost i fàcil implementació per avaluar les formes d'ona angulars superiors en realitzar tasques funcionals. El sistema és adequat per avaluar el canvi relatiu de la persona en els moviments dels membres superiors al llarg del temps, com ara la progressió o la millora de la malaltia a causa de la intervenció.

2 de febr. 2019

Video interessant per explicar el tema de la guia...

Rotator cuff tears after total shoulder arthroplasty in primary osteoarthritis: A systematic review

Aquesta revisió sistemàtica suggereix que la disfunció del manegot després de la pròtesi total d'espatlla  pot ser més comuna del que es va informar anteriorment.

Al final totes seran inverses!!