DISPONIBILITAT DE CAMERES INFRA-RED AL MÒBIL

Les eines de recerca cada cop estan mes a la mà. Ara que ja imprimim fractures per planificar-ne el tractament cerc que podem pensar en moltes altres coses que segurament també es faran  en breu "realitat".

M'ha sorprès que pugui comprar per relativament pocs diners una càmera d'infraroigs per al mòbil o tauleta amb SO iOs o Android. Si es capaç de mesurar... podria ser capaç de generar un treball de recerca? 

Tot depèn de quan fiable i fina es la mesura que fa i de quan precisa la que puguem necessitar.

Per fer ...

1.-Control dels reimplants ?

2.-Identificació viabilitat penjolls ?

3.-Control dels penjolls un cop posats ?

4.-Evolució de ferides quirurgiques de procesos proxima a la pell com el genoll ( comparació en pacients similars...mateix gruix de greix ...)

5.- Formant part del pac de automatitzacio de la consulta i control del pacient.

6.- Simplement descriure les bases del control termogràfic d'un procés traumàtic ja podria ser un primer pas

Aqui teniu un article que exemplifica el tema...

Assessment of lower extremity ischemia using smartphone thermographic imaging
Peter H. Lin, et alt.; Journal of Vascular Surgery Cases and Innovative Techniques; December 2017

RS online es l'empressa que els ven per uns 400€. 

Salut !

Bioimpressió 3D de teixits

Bioimpressió 3D de teixits / osteoarticular.

Les tecnologies per a la fabricació additiva de dispositius biomèdics han existit des de fa molts anys, però el camp de la impressió en 3D continua evolucionant i generant un enorme interès per part de la comunitat investigadora i del públic en general.

Encara que l'èmfasi inicial en els teixits impresos en 3D consistia a formar bastides que podrien estar poblades de superfície per les cèl·lules, el pròxim avenç lògic era desenvolupar maneres de millorar la sembra intersticial de cèl·lules mitjançant l'ús de condicions de cultiu dinàmic i no estàtic. Més recentment, hi ha hagut informes de bioimpressió en 3D, en què les cèl·lules vives s'imprimeixen en geometries 3D utilitzant tecnologies d'injecció de tinta. El primer informe d'alt perfil de bioimpressió va ser el desenvolupament d'una retina sintètica el 2014. 


En el camp musculoesquelètic, la major part de l'atenció s'ha centrat en desenvolupar cartílags i ossos amb bioimpressió. Daly et al. van informar sobre l'ús d'hidrogels reforçats amb fibra per sembrar cèl·lules mare mesenquimals com a precursors per a la generació de fibrocartilag o cartílag hialí. Van trobar que la naturalesa del bioink d'hidrogel va ser un determinant important del producte final del teixit, amb materials amb alginats i d'agars més propensos a produir un teixit semblant a l'hialino, i els hidrogels de metacrilat eren millors per produir fibrocartilag.

Tot i que la impressió en 3D d'ossos originals ha estat molt popular, un altre enfocament ha estat imitar la naturalesa utilitzant una plantilla cartilaginosa que es pot remodelar in vivo. Es va demostrar que un bastidor d'hidrogel, reforçat amb fibres de policaprolactona, tenia propietats mecàniques que eren suficients per sobreviure i suportar la vascularització en un lloc de càrrega in vivo.

3D Bioprinting of vertebrae shaped mechanically reinforced bioinks. 

Development of vascularized bone organ in vivo following implantation of cartilage rudiment 

Una de les limitacions principals amb la bioimpressió ha estat el cost inicial potencialment prohibitiu de la instrumentació necessària per fabricar les construccions cel·lulars. No obstant això, Goldstein et al. S'ha utilitzat una impressora modificada 3D d'escriptori (al voltant de 2.000 dòlars) per sintetitzar estructures d'hidrogel-collagen simples que contenen condròcits. Quan es van imprimir amb tècniques asèptiques estàndard, aquestes construccions van demostrar ser viables i capaços de suportar la proliferació de condròcits i l'expressió genètica durant 14 dies. 
A més de ser potencialment útil per a l'enginyeria del teixit in vivo, aquest tipus d'enfocament també es pot utilitzar per produir massivament exemplars relativament econòmics per a la selecció en vitros de diferents combinacions de cèl·lules i biomaterials.

What’s New in Musculoskeletal Basic Science

JBJS: December 06, 2017 - Volume 99 - Issue 23 - p 2037–2042

A comparison of different bioinks for 3D bioprinting of fibrocartilage and hyaline cartilage
Andrew C Daly, et al.  Biofabrication 8 (2016) 045002 

3D Bioprinting of Developmentally Inspired Templates for Whole Bone Organ Engineering
Andrew C. Daly. Adv. Healthcare Mater. 2016, wileyonlinelibrary.com 

"lag sign" i rodo menor en massives i CTA

"lag sign" i rodo menor  en massives i  CTA

Clinical Orthopaedics and Related Research®September 2015, Volume 473, Issue 9, pp 2959–2966

Clinical signs can predict anatomic patterns of teres minor dysfunction with good accuracy in patients with massive rotator cuff tears. This study showed that the most accurate test for teres minor dysfunction is an external rotation lag sign and that most patients’ posterior rotator cuff tears do not lose active external rotation. Because imaging is not always accurate, examination for integrity of the teres minor is important because it may be one of the most important variables affecting the outcome of reverse shoulder arthroplasty for massive rotator cuff tears, and the functional effects of tears in this muscle on day to day activities can be significant. Additionally, teres minor integrity affects the outcomes of tendon transfers, therefore knowledge of its condition is important in planning repairs.


Fig. 1A–B

(A) The external rotation lag sign is performed with the patient seated with the elbow flexed to 90° and the shoulder elevated 20° in the scapular plane. The arm is passively taken to maximal external rotation minus 5° to allow for elastic recoil. (B) The patient was asked to maintain that position as the clinician released the wrist. A positive test is defined as any internal rotation greater than 10°.

(A) The drop sign is a lag sign beginning from 90° abduction in the scapular plane, with elbow flexion of 90°, and external rotation of the shoulder to 90°. From this position, the patient is asked to maintain the position against gravity (Medical Research Council Grade 3).

(B) Failure to resist gravity and internal rotation of the arm is considered a positive drop sign.

New people

Benvinguts, Mònica i Ferrán

Reverse total shoulder arthroplasty in wheelchair-dependent patients

Conclusions

Shoulder pain and dysfunction due to arthritis and rotator cuff pathology can result in the loss of independence in wheelchair-dependent patients. We investigated whether RTSA can sustain the increased loads placed by these patients during transfers. Wheelchair-dependent patients can benefit from an RTSA for shoulder pain and dysfunction but must accept worsened impairment during the immediate postoperative period and a higher complication rate than the general population treated with an RTSA.

Level of evidence: IV Case Series

The complication rate was 25%

Es un percentatge alt de complicacions cal explicar-ho molt be al pacient...

No cal una RM si sospites una Capsulitis idiopàtica

Rotator Cuff Lesions in Patients with Stiff Shoulders

A Prospective Analysis of 379 Shoulders

Yusuke Ueda, MD, et alt.J Bone Joint Surg Am, 2015 Aug 05; 97 (15): 1233 -1237 . http://dx.doi.org/10.2106/JBJS.N.00910

Abstract

Background: Idiopathic adhesive capsulitis is defined as a frozen shoulder with severe and global range-of-motion loss of unknown etiology. The purpose of our study was to clarify the prevalence of rotator cuff lesions according to patterns and severity of range-of-motion loss in a large cohort of patients with stiff shoulders.

Methods: Rotator cuff pathology was prospectively investigated with use of magnetic resonance imaging (MRI) or ultrasonography in a series of 379 stiff shoulders; patients with traumatic etiology, diabetes, or radiographic abnormalities were excluded. Eighty-nine shoulders demonstrated severe and global loss of passive motion (≤100° of forward flexion, ≤10° of external rotation with the arm at the side, and internal rotation not more cephalad than the L5 level) and were classified as having severe and global loss of motion (Group 1). The remaining 290 shoulders were divided into two groups: those with severe but not global loss (Group 2; 111 shoulders) and mild to moderate limitation (Group 3; 179 shoulders).

Results: Among all shoulders, imaging demonstrated an intact rotator cuff in 51%, a full-thickness tear in 35%, and a partial-thickness tear in 15%. In Group 1, 91% had an intact rotator cuff and 9% had a partial-thickness rotator cuff tear. No patient in this group demonstrated a full-thickness tear. In Group 2 and Group 3, respectively, 44% and 35% of the shoulders were intact, 17% and 16% had a partial-thickness tear, and 39% and 50% had a full-thickness tear.

Conclusions: Shoulder stiffness with severe and global loss of passive range of motion is not associated with full-thickness rotator cuff tears, although some patients may have a partial-thickness tear. Shoulders with severe and global loss of range of motion at a first visit are likely to be cases of idiopathic adhesive capsulitis and may not require further imaging studies.

El comentari seria.. sempre que sospitem una CR ( descartar procesos traumatics com les luxacions que tambe causen un proces capsular) millor una RX que si esta en una fase avancada veureu signes de ODSR. La RM sera normal i la Eco hi haura liquid en la corredera bicipital. Segurament tots direu ja ho sabia...però el tema es que es segueixen demanant i fent gasto inútil.

Salut!!

A combination of subescapularis tendon transfer and small-head hemi for cuff tear atrhopaty

Carta al Dr Fukanoshi per concretar el seu tractment de les CTA publicat el agost del 2015 al journal of bone ( Britanic)

Dear Professor T. Funakoshi,

My name is Jordi Huguet and I am currently the Chef of the Shoulder and Elbow Surgery Unit of the Hospital Universitari Parc Taulí from Sabadell (Barcelona).

I am writting to you because I have recently read your paper A combination of subescapularis tendon transfer and small-head hemi for cuff tear atrhopaty from the Bone & Joint Journal, and I found it really interesting. Thereby, I would like to ask you some questions about the treatement methodology exposed.Please find attached a powerpoint presentation I have prepared with my specific questions.

1.     Do you control the radius of curvature of the prosthetic head in order to be paralel at glena curvature? Or isn´t necessary?The most important thing for select the small head is to consider the volume of humeral head. We prefer to use thinner head and one small diameter. Less volume provides to easy to repair cuff and transfer tendon.

2.     Do you also resect the greather tuberosity?Yes, we always do. We have to take care of impingment when smaller head was used. And also take care too much resection.Too much resection, insufficient bone for repair or transfer tendon.
3.     Which is your solution..Excentric head, Control of the stem’s deep with a bone graft, Osteotomy of great tuberosity, All?
All is my answer. We are not able to select excentric because of small physique in Japanese.
We always graft autologous tip and artificial bone to the medial canal for control deep and varus implantation.

4.     Which is the percentage (%) of the subscapularis tendon that you use in a transfer?
upper 2/3 or 1/2.
5.     Do you always close the rotator cuff with the suture?
If possible, we always suture. However, it depends on the patient. Sometimes not enough.

Es interessant com a mètode de tractament de la CTA.